Amb l’objectiu de respondre a les necessitats dels farmacèutics. En els últims anys, hem experimentat un creixement sense precedents en el nombre d’afeccionats que practiquen esport. Aquest increment comporta un augment de les patologies associades: lesions, problemes en l’alimentació, etc. El farmacèutic compta amb una bona formació en temes d’alimentació i suplementació general i enfocada a patologies, però no així quan ens referim a l’esport. La nostra intenció és la d’acostar i proveir d’eines als nostres alumnes, perquè puguin donar resposta a aquesta nova necessitat.
Com a farmacèutica d’oficina de farmàcia trobo a molts pacients que sofreixen dèficit de vitamines, lesions per sobrecàrrega o que es sotmeten a dietes estrictes per a modificar la seva composició corporal, d’acord amb la pràctica esportiva. Tot això, unit a la meva afició a l’esport, m’ha portat a voler conèixer més i descobrir com poder ajudar als meus pacients en tot el que gira entorn de la seva pràctica esportiva.
La majoria dels esportistes, per desgràcia, avui dia, no veuen al farmacèutic com una persona de referència, a la qual consultar els seus dubtes sobre nutrició i suplementació esportiva. Normalment, s’informen en les xarxes socials, pàgines web, entrenadors i companys de gimnàs. La qual cosa, en la majoria dels casos, resulta una informació incompleta, esbiaixada i poc personalitzada. El nostre treball és, precisament, formar-nos i desenvolupar aquesta categoria per a convertir-nos en un punt d’assessorament de confiança, com ho som en tants altres temes vinculats a la salut, ja que l’esport en si, l’alimentació adaptada a la pràctica esportiva i les pròpies patologies concomitants que tingui el pacient, condicionen el seu estat de salut.
Normalment ens pregunten per cansament, falta d’energia o preparats a base de glucosa. També sobre lesions associades, traumatismes, etc., que estan indirectament relacionats amb el seu estat nutricional. Tot i això, hem de diferenciar i saber identificar aquelles preguntes directament relacionades amb la pràctica esportiva (solucions de rehidratació, multivitamínics, etc.) amb aquelles “emmascarades”. En aquestes últimes veurem a pacients que acudeixen a preguntar-nos per algunes vitamines o minerals en concret (vitamines del grup B, magnesi, ferro) o altres tractaments específics (diürètics, laxants, etc.) sense especificar que els prenen com a suplementació esportiva; en aquests moments hem d’estar alerta i preguntar si practica algun esport per a poder donar els consells i pautes necessàries.
Quan l’esportista és conscient que el farmacèutic té bona formació sobre aquest tema, el seu nivell d’interès canvia completament i recorren a ell per a tota mena de qüestions relacionades amb l’esport i els seus hàbits dietètics. El que posa de manifest la bona acceptació que la figura d’un farmacèutic té amb aquests coneixements. L’esportista prefereix tenir a un professional de la salut com a assessor en aquests temes.
Afortunadament, cada vegada més, sigui perquè ells o algun familiar seu practica esport i volen aprendre més sobre aquest tema o perquè són conscients de la necessitat emergent. Cada dia hi ha més interès per treballar productes específics, per formar-se sobre aquest tema i per donar un servei complet amb un consell de qualitat als seus pacients.
Sí, com ja s’ha esmentat, tant per l’augment del nombre d’esportistes aficionats, la pressió mediàtica de les xarxes socials, influencers i marques esportives, com pel nivell de perfeccionament i coneixement que s’està desenvolupant entorn de l’esport. Només hem de veure el món del futbol, on fa uns anys els esportistes “d’elit” estaven en un estat de forma bo i avui dia són autèntics atletes que cuiden la seva alimentació al detall. Això transcendeix als afeccionats, que cada vegada es prenen més de debò la seva pràctica esportiva.
Depèn també molt de la mena d’esport, no és el mateix si parlem de suplementació o nutrició en un esportista de resistència (ciclisme, ultramaratons…), que si ens referim a un esportista de força (musculació, crossfit…), les seves necessitats són completament diferents. Avui dia, des de la farmàcia, podem oferir una àmplia varietat de productes específics però que, des del meu punt de vista, estan més enfocats als corredors o ciclistes que als quals practiquen aixecament de pesos o musculació, encara que espero que tot evolucioni i puguem cobrir les necessitats de tots dos.
Sí i no, és a dir, disposem de suficients productes legals en el mercat, específics per a aquests clients, que no presenten cap limitació legal i són segurs i recomanables, en el context d’un bon consell personalitzat. Si bé és cert això, també ho és que en la farmàcia dispensem medicaments que poden ser utilitzats de manera inapropiada, amb la finalitat de millorar el rendiment esportiu, com pot ser l’ús de salbutamol, furosemida, efedrina, etc., així com els arxiconeguts anabolitzants. Aquest tipus de tractaments han de dispensar-se amb recepta mèdica, però fins i tot disposant d’aquesta el pacient, hem de controlar que no es realitzi un ús indegut o que posi en risc la seva salut.
Sempre és necessari personalitzar el consell. En la majoria dels casos podem arribar als requeriments nutricionals a través d’un estil de vida saludable i una correcta alimentació. En molts casos, ens trobem esportistes que no poden complir amb aquests requisits i per a ells és necessari recórrer a la suplementació, ja que hem de garantir que cobreixin les seves necessitats, però per descomptat que no serà en tots els casos.
La funció de la suplementació és, com el seu nom indica, suplementar l’alimentació en aquells punts en els quals no podem arribar només amb aquesta. En el context d’una dieta equilibrada, un consell personalitzat per un professional expert en la salut i l’esport i amb productes de qualitat, podem afirmar que és segur el consum.
El problema resideix en què falli algun d’aquests punts: dietes inadequades que són substituïdes per suplements, consells genèrics per persones no expertes, productes de mala qualitat o adulterats amb substàncies perilloses o sense eficàcia, etc. Per això, amb una formació adequada, el farmacèutic està en posició de recomanar de manera segura l’ús d’aquesta mena de productes, comercialitzats en molts casos per laboratoris fabricadors de medicaments, amb els mateixos criteris d’eficàcia, seguretat i qualitat, a aquells pacients que, per les seves característiques personals, els necessitin.
